Fill in myself…

Són moltes les sensacions que em passen pel cap a l’hora de mirar aquestes fotos. Unes sensacions la veritat, molt bones. Sempre he pensat que l’auge més importan de la meva infància i pre-adolescència es trobava a la coral Xeremell. Allà hi vam viure multitud d’experiències, molt enriquidores, quan penso en quan era nen… sempre penso en com m’ho passava de bé a la coral.

Justament, aquestes fotos són de la millor època… teniem uns 12 anys… jo ja començava a crèixer.. cal fixar-se amb el de la meva dreta en la foto que surtim 4 i que ara és més alt que jo. També hi ha la que vam escenificar la cançó Lithium de Nirvana, un gran dia.

Però bé, reconec que m’ho vaig passar de puta mare, jo i els elements que surten a les fotos.

la Tia Tula

No sóc especialista en comparacions, ni molt menys les musicals. Però això que poso és una de les músiques que m’agraden més, l’Aria i la primera variació de les “Variacions Goldberg” de Johann Sebastian Bach. Estan interpretades pel mateix músic, un músic que passarà a la història segurament per com tocava, per tot el misticisme que l’envoltava i pels “fans” i pels “no fans” que tenia. Jo reconen que m’agrada molt.

Podeu escoltar dues versions diferents:

La gravació que va fer el 1955

i la gravació de 1981

Glenn Gould, piano

Vull tornar a escriure al blog. I no sé perquè. Però tinc la intenció, no sé que hi posaré… però bàsicament el mateix que sempre. Potser coses noves. Més meves i dels altres.

Un món ple de dubtes per crear-ne més.

“Homo homini lupus”

Fa molts dies que no escric res, simplement perquè porto uns dies sense quasi bé pensar

Us poso un video al·lucinant d’unes ties que toquen el trombó, és brutal com ho fan. Jo també el toco però mai ho arribaré a fer tan bé.

Després de molts somnis, moltes suposicions, moltes hipòtesis… per fi… tinc un linux amb internet a casa. Feia molts anys que somniava aquesta possibilitat, també cal a dir perquè en anys anteriors veia molta incompatibilitat en l’ús del windows i el linux. Però ara ja ho tinc, he aconseguit una cosa que feia molts i molts anys que volia.

Tot va començar quan vaig llegir que hi havia la possibilitat d’instalar un linux a partir d’un windows amb un programa que es diu Wubi. També vull dir que abans no tenia router hi tenia que fer mils de coses perquè m’anés internet.

Però ara ja està, estic amb Ubuntu i molt content de no fer servir Mocosoft (tot i que per altres coses l’haig de fer servir).

Clickeu a la foto per veure’l bé…

Resulta que aquesta tarda tenia la TV posada… i no sé perquè peròt tenia Antena 3. Estaven fent un programa que es diu “En Antena”, és un programa d’aquests horripilants del corazon, on l’únic que fan és posar-se a la vida privada dels demés i fer pasta a costa seva. Al cap d’uns minuts… han començat a fer un Spot… un spot del propi programa… es deia OPERACION COLABORADOR . Rollo Operacion Triunfo. Què us creieu que pot ser això?

Doncs estan fent càstings per ser “Col·laborador” de la premsa del cor, o sigui, per criticar i riure de l’altra gent. M’ha agafat una calor de cop.. hi sentit tantes emocions negatives en tant pocs moments… fàstic, odi, ira, ràbia, etc etc. En fi, com cony podem arribar a aquests nivells tan barats i lamentables? Com podem permetre que s’emetin aquests tipus de programes i a sobre hi hagi gent que es faci rica?

Si señoras i señores… esto es España. (sento molt però que molt fàstic)

He decidit començar a fer un blog dedicat únicament a la música. Música que escolto, que he escoltat, que no escolto i que potser escoltaré.

Vull fer una antologia de la música de tots els temps, però més aviat del segle XX.

Sempre he sabut que m’agraden moltes coses però hi ha hagut èpoques on he volgut ser un purista i ho vaig ser. Només escoltava Jazz, pensava que era una música totalment feta per a l’invenció. De fet jo l’anomeno “música instantanea, creativa i fonamentada en patrons” jeje. La veritat és que és una música que m’encanta, vaig estudiar-ne i tinc la sort de poder-la interpretar (a la meva manera). I jo com a músic, em permet desenvolupar-me molt com a tal. Però en certs temps nomes veia Jazz, per tot arreu. Negava qualsevol existència, opinió, cançó, etc d’alguna altre música. En el moment que vaig saber trencar això s’em van obrir molt les orelles.

En aquests moments sóc capaç d’influenciar-me per qualsevol cosa que m’agradi i també disfruto podent-la comentar.

Heus aqui el LINK